• This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.
  • 606328751-606328755

Notice: Undefined property: YtTemplate::$_tagPG in /home/u442880971/public_html/plugins/system/yt/includes/site/lib/yt_template.php on line 245

Artícles revista del centre

Kaucibus eu laoreet nunc

Consulta i llegeix els artícles creats pels nostres alumnes i professors que col·laboren en la revistra del centre!

 

 

 

Com afecta la música als adolescents

 

 

 

La música sempre ha format un dels elements principals en la formació de la cultura, i també pot influir en costums i emocions de les persones .

 

Durant la història la música ha sofert grans canvis. Es pot notar en els canvis de ritmes musicals durant els anys que van des de la música clàssica, passant per la música disco fins a arribar a l'actual. Cada època ha tingut un estil musical que la representi .

 

Els adolescents són els que tenen més possibilitats a ser influenciats pels nous estils musicals, ja que se sap que els joves construeixen la seva identitat amb el vestuari, el pentinat, el llenguatge, i la música .

 

 El fet és que una de les activitats que més realitzen els adolescents és escoltar música. La música uneix a individus de punts molt diferents de la societat. Això no és ignorat per les companyies discogràfiques, que tenen ben clar el seu mercat, particularment juvenil. Per aquesta raó, resulta lògica la preocupació per cercar, mantenir i ampliar un mercat de consumidors .

 

LLETRA Les lletres de moltes de les cançons poden contenir textos violents, o d'elements preocupants. Als Estats Units es va estudiar la capacitat dels adolescents per repetir la lletra de les cançons, concloent que només un 30% dels adolescents va conèixer la lletra de la seva cançó preferida o un 40% si eren fans de música heavy.

 

VIDEOS MUSICALS Hi ha dos tipus de vídeos musicals. En un vídeo d'actuació, el grup canta la cançó en un concert o en un estudi. El vídeo concepte desenvolupa una història paral·lela a la cançó que pot afegir o no alguna cosa a la lletra. Malgrat que els vídeos actuacions poden ocasionalment ser xocants no hi ha cap prova que aquests vídeos tinguin un impacte negatiu, més aviat són els vídeos conceptuals els que han estat criticats per promoure la violència.

 

Alumnes de Guitarra: Miquel Àngel Marquès

 

 

Una metodologia pròpia!

 

Quan era petit i estudiava música, record que era una alegria promocionar al següent nivell i comprar els llibres nous pel següent curs escolar. M’encantava l’olor a nou de les fulles i del material escolar.

Al llarg de l’any l’atractiu dels llibres baixava, ja que la feina que ens portava fer els exercicis i aprendre els nous continguts que ens proposaven anualment els mestres era lo darrer que volia fer si podia jugar al carrer.

Tot i així guardo bon record de molts del llibre que vaig utilitzar, i la gran majoria d’ells encara estan a les estanteries del meu escriptori.

A nivell musical les metodologies eren molt variades, en moltes ocasions, compràvem 3-4 llibres i fèiem aproximadament 10 fulles de cada llibre. Amb els anys podem comprovar com moltes vegades els nostres mestres feien una triadella dels materials que oferien diverses publicacions, i fèiem la despesa en llibres que pràcticament no utilitzàvem sencers i que en moltes ocasions transportaven a la motxilla de casa a l’escola o al Conservatori d’anada i tornada per no ser gairebé utilitzats a classe.

Al llarg de la meva formació aquesta sensació de trobar a faltar un material aprofitable i realment útil per a poder treballar a varis nivell d’aprenentatge musical portant una idea pedagogia clara durant els anys escolars ha anat cuinant-se al meu cap.

El resultat de posar en marxa aquesta inquietud, han estat els llibres de ritme i lectura musical 1, 2 ,3 i 4 (aquest darrer en preparació), editats per l’editorial Musicgate,  i els llibres de teoria Musical 1 i 2 (aquest segon també en preparació) amb exercicis i teoria bàsica de la música, que va publicar Musicgate i que ara ja són tota una realitat al nostre Centre,  Obrador de Músics.

Durant els anys que vaig passar com a mestre de llenguatge musical al centre reglat de música Unió Musical NostraTerra de Son Ferriol, vaig anar provat els materials amb els nostres alumnes. Els excel·lents resultats obtinguts pels alumnes que completaven la formació inicial, ( Iniciació B-C, dels 5 als 7-8 anys) fins a la finalització dels estudis reglats de música de grau elemental (12 anys), ens donàvem molta informació sobre les dinàmiques a l’aula amb el material i diferents perspectives sobre les motivacions, desmotivacions que es produïen quan els alumnes es trobàvem per primera vegada amb el mètode.

Les cançons populars de les Illes Balears són la primera pressa de contacte amb la música. El coneixement dels signes bàsics del llenguatge musical i el pas a la lectura de notes i del treball rítmic, s’assimilen al llarg del període escolar sense dificultats excessives degut a la correlació i  progressió dels continguts que proposa la metodologia. Construïm nous coneixement sobre els que ja estan adquirits i ben assolits. La importància de fer conscients els coneixement interioritzats, i veure que els coneixements anteriors són eines molt útils per construir nous coneixement, no simplement coneixements que guardem per a un futur indeterminat poder aplicar, per resoldre problemes que ara no coneixem.  Altre aspecte important que treballa los nostre metodologia es la  idea de despertar sensorialment als alumnes per a fer audicions actives de la música, reconèixer aspectes treballats a classe, timbres, ritmes, escales, tonalitats, formes musicals, poc a poc es van construint els conceptes i poc a poc les audicions es poden gaudir en diferents nivells de coneixement.

El llibres d’exercicis no donen pinzellades a les diferents parts de la teoria, entren amb contundència, i fan treballar amb profunditat totes les possibilitats que ofereix cadascuna de les parts teòriques, donant confiança als estudiants per a poder resoldre totes les situacions possibles que pots trobar a una prova d’examen per accés al grau mitjà.

Altra de les nostres alegries, com a centre i sobretot a nivell personal com a mestre, i com a responsable de la creació de les línies pedagògiques del centre, són els resultats obtinguts per gran part dels alumnes que es varen iniciar de petits al nostre centre, i que ara estan cursant grau mitjà  8Alguns grau superior) amb notes molt bones de llenguatge musical i d’instrument.

 Podem dir que a més d’haver aconseguit que estimessin la música, juguessin amb les notes musicals i compartissin moments bons i no tan bon amb els companys a les aules, durant la seva formació de base musical, ara gaudeixen de les avantatges d’haver fet una bona feina a nivell pedagògic tenint molta solvència a l’hora de passar els exàmens del Conservatori i de forjar-se un futur professional a nivell musical.

 

 

Pep Corbalán.

 

 

BANDA NOSTRA TERRA: MÉS QUE UNA BANDA, UNA GRAN FAMÍLIA

 

Qui m'anava a dir a mi, una dona de 29 anys amb la dansa i la música com a passió i el seu aprenentatge com a hobby que formaria part d'aquesta gran família?. Entrar dins la banda és una experiència que m'ha canviat la vida.

Quan vaig arribar, gràcies a la proposta del trombonista Josep, em vaig trobar amb un director proper i pacient que des del primer moment em va animar a tocar el que pogués, sense cap tipus d'agobiament, en Pep Corbalán. El seu caràcter alegre i familiar i el seu peculiar sentit de l'humor fan que sigui fàcil integrar-se dins l'equip de músics, aficionats i professionals que cada divendres vespre i dissabte  migdia es troben a S'Obrador de Músics de Marratxí.  Però no és l'únic. Els companys de la banda són excepcionals, des dels més petits, que sorprenen per la seva actitud, fins als més grans, sempre disposts a donar un bon consell quan s'ha de menester.

Les peces musicals es trien amb molt de gust, són temes molt variats que van des de bandes sonores com Spiderman o Independence day, passant per clàssics com Suspiros de España i com no, cançons amb molt de swing on els vents fan vibrar l'estimat públic. L'espai on assajam és acollidor i lluminós, i quan arriba el bon temps podem gaudir de la terrassa i el sol. Cada cert temps en Pep escull una peça nova i durant la temporada l'assajam setmanalment, per a estrenar-la en un instant decisiu: el moment esperat, un concert!. El darrer dia d'assaig tocam totes les peces que hi sonaran, i recordam el lloc i l'hora on, vestits de negre, realitzarem el concert. Quan ens trobam allà i ens col·locam, en Pep, vestit elegantment per a l'ocasió dóna l'entrada.

El meu primer concert amb la banda va ser el primer dissabte de novembre del 2013. Tots els saxofonistes em van ajudar molt: en Toni, en David, n'Araceli i n'Ángel varen fer que els meus nervis es calmessin. Aprenc molt d'ells i d'altres companys, perquè a la banda, de qualsevol detall en faig un aprenentatge significatiu. Na Laura i na Xisca m'ajuden amb les partitures i m'aclareixen aspectes de lectura sempre amb amabilitat, en César m'ajuda a seguir endavant sempre amb el somriure i la  dolçor que el caracteritzen, de'n Biel aprenc a distingir els matisos entre els diferents saxos, de'n Gori, na Cati i les flautistes aprenc la importància del domini de l'instrument i de la seva afinació amb els altres, de na Maria i en Pere el seu saber estar, de'n David la capacitat d'estar atent a dues coses a la vegada, de na Mar que la joventut d'avui té molt a dir, del pare de'n Gori que la música es pot gaudir durant tota la vida, dels bombardins la importància que té la complicitat amb els companys d'instrument, quan escolt els trompetistes m'adon de l'important que resulta la trompeta per a la banda i escoltar-los em situa dins cada tema. Sé que me deix noms, però no per ser menys importants, sinó perquè no em caben dins la pàgina. Aquí no es fan distincions, cadascú posa el seu granet d'arena per obtenir el resultat esperat: melodies harmonioses per seduir a qui ens escolta.

No puc deixar d’agrair l’haver-me donat l'oportunitat de millorar com a música i créixer com a persona. Veniu a la banda, us sentireu com a ca vostra!

 

 

Saxofonista de la Banda de Son Ferriol :Rosa Peña

 

Coneixem la musicoteràpia


Què és la musicoteràpia        

note.jpgLa musicoteràpia és una professió destinada a utilitzar la música o els elements d'aquesta, com el so, el ritme, la melodia i l'harmonia, per a tractar les necessitats físiques, psíquiques, socials i cognitives d'un pacient. Es pot treballar individualment o en grup per promoure la comunicació, l'aprenentatge, l'expressió o qualsevol altre objectiu en els pacients. Amb ella es pretenen descobrir els potencials de l'individu per tal de que aquest aconsegueixi una millor organització personal i, per tant, una millor qualitat de vida.

 

Història de la musicoteràpia

Tot i que la musicoteràpia és molt poc coneguda com a tal, ja hi ha precedents històrics sobre la utilització de la música en curacions i rituals. Els primers escrits que parlen de la influència de la música sobre el cos humà daten del voltant de l'any 1500 a.C. Tot i així no fou fins a l'antiga Grècia on es van plantejar els fonaments científics de la musicoteràpia, de mà de personatges com Pitàgores, Plató i Aristòtil. A aquest darrer es deu la teoria de l'Ethos, que es pot definir com la música que provoca els diferents estats

 

d'ànim. Aquesta teoria es basava en què la música podia influir en els estats d'ànim i el caràcter de l'ésser humà. Per això es va establir un determinat Ethos a cada mode, escala, harmonia o ritme, que han esdevingut fonamentals per a la musicoteràpia moderna.

 

Usos de la musicoteràpia

La musicoteràpia es pot aplicar en persones amb malalties psíquiques, a geriatria, persones amb adiccions, deficiència mental, discapacitat, malalties cròniques...

Segons el tipus de necessitat que tingui el pacient, els objectius de treball del musicoterapeuta varien, de forma que el tractament sempre serà un tractament individualitzat i personal.

Algunes vies de treball dels musicoterapeutes són:

Ø  L'exploració dels sentiments i emocions d'un mateix, afavorint el coneixement íntim i el desenvolupament de l'autoestima.

Ø  Desenvolupar habilitats motores a través de la música, arribant a poder executar-la per un mateix.

Ø  Afavorir el record i el manteniment de la memòria en persones d'edat avançada.

Ø  Fomentar la comunicació i la socialització en persones amb autisme.

Ø  Programes d'audició i sessions vibro acústiques per disminuir tensions i espasmes musculars, facilitar la relaxació i disminuir el dolor en persones amb malalties cròniques.

En definitiva, tot i que la musicoteràpia és una professió que encara està en vies de desenvolupament, s'està obrint pas amb força gràcies a la seva utilitat i al seu èxit com a terapia per si sola, però sobretot com a part d'una actuació multi disciplinar en un gran nombre d'afeccions i malalties.

 

Alumna Guitarra: Laura Vich Maria

 

JOE HISAISHI

"el John Williams japonés"

 

 

Nacido en Nagano, el 6 de Diciembre de 1950, Joe Hisaishi, es uno de los compositores de bandas sonoras más importantes para el anime. Siendo el autor de la música de películas como Mi vecino Totoro, La Princesa Mononoke y el Viaje de Chihiro, entre muchas otras.

Joe Hisaishi, cuyo verdadero nombre es Mamoru Fujisawa, descubrió a los cinco años su pasión por la música, decidiendo así empezar a estudiar violín. Más tarde Hisaishi, ingresaría en el Colegio de Música Kunitachi para especializarse en composición musical. Varios estilos musicales populares durante los años setenta en Japón, influenciaron a Hisaishi, tales como la música electrónica, la música new - age y la música popular japonesa. Fue de uno de los músicos más relevantes de esa época de dónde sacó su nombre artístico, del músico Quincy Jones (es de "Jones" de donde sale su nombre "Joe", mientras que la transcripción fonética de "Quincy" es "Kuishi", la cual se escribe con los mismos ideogramas que "Hisaishi").

Sus primeras obras, en 1974, fueron todavía bajo su verdadero nombre. Siendo algunas de estas animaciones Gyatrus, el primer hombre, Sasuga no Sarutobi y Futari Taka. Diez años después se le ofrecía el trabajo de compositor en Nausicaä del Valle del Viento. Fue en este proyecto donde  entabló una fuerte amistad con Hayao Miyazaki, lo que le brindó muchas más oportunidades en películas del estudio Ghibli. Si bien es cierto que ha sido dicho estudio el que le ha aportado la fama, desde los años ochenta Hisaishi ha participado en numerosas series de anime de mayor o menor repercusión. Además de participar en innumerables películas y series de anime, Hisaishi, ha puesto su sello en el videojuego Tengai Makyou II: Manjimaru, el cual no llegó a salir de Japón; el segundo videojuego para el que compuso la música fue Ni no Kuni el cual se puede encontrar en prácticamente todo el mundo.

Todas estas aportaciones durante los años setenta y ochenta, fueron las que le abrieron las puertas para participar en grandes proyectos posteriores, tanto de películas, como series e incluso componer la música de los Juegos Paralímpicos de Invierno de 1998.

A lo largo de su carrera ha recibido varios premios, del que cabe destacar el Premio de la Academia Japonesa como mejor músico, recibido en seis ocasiones, el más reciente fue en 2009 por el trabajo realizado en Ponyo en el acantilado.

Hisaishi no solo realiza bandas sonoras, sino que también lleva su música alrededor de todo el mundo, realizando innumerables conciertos, con orquestas como la New Japan Philarmonic, entre otras.

Actualmente podremos disfrutar de su nuevo trabajo en la película El viento se levanta, ya en las carteleras españolas. Esperemos que podamos disfrutar de su talento durante muchos años más.

 

Teresa Sastre Nadal